Són dades d’un estudi fet per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i que mostren com el 2020 la superfície d’hectàrees de bosc al Montnegre on va actuar la Lymantria dispar va ser de 3.808 hectàrees, mentre que el 2019 aquest nombre va ser de 1.473.
Per obtenir les dades d’aquest estudi, fet per l’ICGC per segon any consecutiu i per encàrrec de la Diputació de Barcelona, s’han utilitzat 8 imatges preses pel satèl·lit europeu Sentinel 2 la primavera i l’estiu de l’any passat, després d’haver-les processat espectralment amb tècniques d’observació de la Terra.
Aquestes imatges han permès detectar els canvis en la massa forestal durant el període en què ha actuat aquesta eruga, a la primavera i a l’estiu.
A més, segons afegeix el Departament de Territori i Sostenibilitat, per primer cop s’han definit els nivells d’afectació de la defoliació provocada per aquest lepidòpter autòcton, que pon els ous especialment a les alzines i alzines sureres, provocant la seva defoliació. D’aquesta manera, la cartografia elaborada per l’ICGC ha permès delimitar l’acció de la cuca peluda del suro, determinar que el grau d’afectació va ser igual de sever que el del 2019 i també veure l’evolució de la superfície on va actuar l’eruga en dies successius.
Segons l’estudi, els resultats corroborarien que les masses forestals especialment afectades per l’insecte són alzinars i suredes, igualment com ja mostrava l’estudi del 2019, i que en algunes de les zones hi ha tornat a actuar per segona vegada.
Entre els especialistes de l’àmbit forestal hi ha divisió d’opinions sobre l’acció de la cuca peluda del suro. D’una banda, alguns apunten que és una conseqüència del canvi climàtic i de la manca de gestió forestal adequada als boscos mediterranis. De l’altra, alguns naturalistes afirmen que la presència de la Lymantria dispar és positiva pel territori, on asseguren que fa, precisament, una feina necessària en el manteniment dels boscos.
