A finals d’aquesta setmana passada, el museu calellenc va acollir la inauguració d’aquesta exposició, que vol visibilitzar una interferència històrica i encara present en la vida de les dones.
En aquest sentit, segons exposa l’Ajuntament de Calella, l’exposició posa el focus en “la relació conflictiva, incòmoda i complexa entre els models de feminitat normatius, difosos per la cultura audiovisual amb més incidència popular, i les seves mateixes realitats, construïdes sota la pressió del sexisme i la cultura tradicional heteropatriarcal, però no per això exemptes d’autoritat, disconformitat i dissentiment”.
La mostra proposa un recorregut per alguns dels moments més emblemàtics de la història des de la postguerra i fins a l’actualitat, en què es fa més palès el malestar de les dones davant dels relats oficials, que assegura han estat utilitzats com a “elements propagandístics per difondre un model reduccionista de la feminitat i coartar, així la llibertat de les dones”.
L’exposició es divideix en 3 relats, com són el treball de les dones, la seva invisibilitat i els estereotips creats a l’entorn de les seves activitats laborals; la posada en escena de la participació social i política de les dones, les seves mobilitzacions i l’emergència del feminisme a Catalunya, i finalment, les narratives audiovisuals relacionades amb una “pretesa regularització dels models i comportaments femenins pel que fa al cos, la sexualitat i l’amor”.
“Dones: ficcions i realitats” és una exposició organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i l’Ajuntament de Calella, i es podrà veure fins a finals del mes de desembre.
