El sis de febrer de 1994, avui fa 25 anys, el jove Andrés Rabadán, veí de Sant Genís de Palafolls, va entrar a la cuina de casa seva amb una ballesta carregada i va matar al seu pare disparant-li tres fletxes. Acte seguit, va anar a confessar el seu crim a un policia de la nostra localitat.
No va ser l’única confessió que va fer, ja que Rabadán va admetre també ser l’autor dels diversos sabotatges a les vies dels trens de Rodalies de la zona que s‘havien produït al llarg dels mesos anteriors a Sant Pol, sobre el pont sobre el riu Tordera i entre Tordera i Blanes.
El seu modus operandi consistia en desafluixar els cargols de les vies o bé serrant-les, unes accions que afortunadament, no van acabar en tragèdia.
Rabadán va ser detingut i condemnat a 20 anys en mòduls d’internament penitenciaris, després que el jutge declarés que el noi hauria comès l’assassinat sota l’influència d’un brot psicòtic. Rabadán va sortir de la presó l’any 2011, amb permisos penitenciaris i sota el control de la seva família. Durant el seu ingrés s’havia casat amb una voluntària del mateix centre.
Els 17 anys de presó van estar marcats per diversos intents de fuga i per haver enviat cartes l’any 2004 amb amenaces de violació a una infermera de presons.
De la seva història se’n va fer un documental titulat “El perdón”, estrenada ara fa 10 anys i on el director Ventura Durall va voler indagar sobre la personalitat de Rabadán en mostrava el seu penediment, així com també va ser el protagonista de la pel·lícula “La dos vidas de Andrés Rabadán”, que va poder veure’s als cinemes aquell mateix 2009.
